1. |
mar de nits
05:50
|
|||
2. |
octubre
02:21
|
|||
Octubre se’n va,
vent de ponent.
Dolor i germans.
Octubre se’n va,
però queda es dolor.
Ara és de nits,
i ses paraules
amaguen ràbia i odi.
Dins s’avió
ja han dit que sortim.
Remor de motors.
Dins de poc
arribarem
Llums de sa ciutat,
sistema nirviós.
Octubre se’n va,
i arriba s’hivern.
_______________________
Octubre se va,
viento de poniente.
Dolor y hermanos.
Octubre se va,
pero queda el dolor
Ahora es de noche
y las palabras
esconden rabia y odio.
Dentro del avión
han dicho que despegamos.
Ruido de motores.
Dentro de poco
llegaremos.
Luces de la ciudad,
sistema nervioso.
Octubre se va
y llega el invierno.
|
||||
3. |
baix es tercianers
00:46
|
|||
4. |
grans èxits
03:49
|
|||
Es arcs volen damunt ses cordes i en Bach,
i tu encara duus es teu jac blau.
Dalt s’escenari, violins i vestits negres.
I tu encara amb es teu jac blau.
Es cap se te’n va,
boscos i aeroports,
on pal·les i somrius mentres arriba sa segona part.
Ara tornes a casa,
o te’n tornes a treballar?
Dalt s’escenari, grans èxits.
Grans èxits també demà.
_________________________________________________
Los arcos vuelen por encima de las cuerdas y Bach,
y tú aún llevas tu americana azul.
Arriba, en el escenario, violines y vestidos negros.
Y tú aún llevas tu americana azul.
La cabeza se te va,
bosques y aeropuertos,
donde hablas y sonríes mientras llega la segunda parte.
¿Vuelves ahora a casa
o te vuelves a trabajar?
Arriba, en el escenario, grandes éxitos.
Grandes éxitos, mañana también.
|
||||
5. |
remor de fons
00:37
|
|||
Música
Crits
Tràfic
Tu
_____________
Música
Gritos
Tráfico
Tú
|
||||
6. |
margalida
03:30
|
|||
1930.
Ell et mira
quan surts as carrer
mentres espera un cafè,
cambrers de blanc
1930.
Tu encara no havies nascut.
Barres i estrelles per tot.
Vas a comprar
Què faràs, Margalida,
ara que ha passat es temps?
Tornaràs devora naltros
o fugiràs una altra volta darrere d'ell?
Tu ja et sents vella,
ell jove no ho és.
Jóvens són es al.lots que passegen.
Autoescoles i bars
_______________________________________
1930.
Él te mira
cuando sales a la calle
mientras espera un café,
camareros de blanco.
1930.
Tú aún no habías nacido.
Barras y estrellas por todos lados.
Sales a comprar.
¿Qué haras, Margarita,
ahora que ha pasado el tiempo?
¿Volveras a nuestro lado
o te irás corriendo, otra vez, detrás de él?
Tu te sientes vieja,
él, joven no es.
Jóvenes son los muchacho que pasean.
Autoescuelas y bares.
|
||||
7. |
constants vitals
00:31
|
|||
8. |
a on som?
04:09
|
|||
Homens correguens
per carrers estrets,
cans passejant,
galeries d’art.
I jo
què faig aquí?
Dones treballant,
pudor de gas,
herba artificial,
esteles d’avions
al cel.
Electricitat.
Com hem arribat?
Cap on ‘nam?
A on som?
Dies molt llargs,
llocs inadequats.
Vols més espai.
Carregues amb tot
i jo, plorant.
Ansietat.
Xarcos de pixats,
estudiants, intel·lectuals,
veus de jazz.
Elegància,
quan sortirem d’aquí?
Histèria.
Tristor i son.
Com hem arribat?
Cap on ‘nam?
A on som?
________________________
Hombres corriendo
por calles estrachas,
perros paseando,
galerías de arte.
Y yo,
¿qué hago aquí?
Mujeres trabajando,
olor a gas,
hierba artificial,
estelas de aviones
en el cielo.
Electricidad.
¿Cómo hemos llegado?
¿Hacía dónde vamos?
¿Dónde estamos?
Días muy largos,
lugares inadecuados.
Quieres más espacio.
Cargas con todo
y yo, llorando.
Ansiedad.
Charcos de meados,
estudiantes, intelectuales,
voces y jazz.
Elegancia,
¿cuándo saldremos de aquí?
Histeria,
tristeza y sueño.
¿Cómo hemos llegado?
¿Hacía dónde vamos?
¿Dónde estamos?
|
||||
9. |
déu
03:47
|
|||
10. |
estenc sa mà
02:43
|
|||
Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri
d'aquesta teva absència se'm revela
més dòcilment i tot del que pensava.
No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l'empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo
i amb la mirada clara dels qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.
Miquel Martí i Pol
_____________________________________________________________
Extiendo la mano y no estás.
Pero el misterio
de tu ausencia se me revela
más dócilmente aún de lo que pensaba.
No volverás nunca más, pero en las cosas
y en mí mismo habrás dejado la huella
de la vida que vivo, no solitario,
sino con el mundo y contigo por compañía,
lleno de ti, incluso cuando no te recuerdo,
y con la mirada clara de los que quieren
sin esperar ninguna ley de recompensa.
|
||||
11. |
ara no et veig
02:57
|
|||
Ara no et veig
si no és en ses fotos des rebedor.
Ara no et veig
si no és dins es meus records
Ara no et veig
quan pasc per baix des teu balcó.
Ara ja no et veig,
ja no hi ha llum dins es menjador.
Ara no hi ets
Déu sap on
Ara ja no hi sou
davant casa en es sol post.
Ara ja no hi sou,
portes tancades, tot ple de pols.
Ja no hi sou
per traure'm ses llàgrimes ara que plorc
Ja no hi sou,
per dar-me sa mà ara que estic tot sol
Ara ja no hi sou.
Déu sap on
______________________________________________
Ahora no te veo
si no es en las fotos del recibidor.
Ahora no te veo
si no es en mis recuerdos.
Ahora no te veo
cuando paso por debajo de tu balcón.
Ahora no te veo,
ya no hay luz en el comedor.
Ahora no estás.
¡Dios sabe dónde!
Ahora ya no estáis
delante de casa al atardecer.
Ahora ya no estáis.
Puertas cerradas, todo lleno de polvo.
Ya no estáis
para quitarme las lágrimas ahora que lloro.
Ya no estáis
para darme la mano ahora que estoy solo.
Ahora ya no estáis.
¡Dios sabe dónde!
|
||||
12. |
trons d'agost
02:59
|
|||
Per què tothom s’està amagant
darrere es miradors?
He sentit que vas ser a Berlín
Es avions volen baix,
només sent motors.
La mar és molt lluny d’aquí
Ara tothom està dret,
no entenc massa bé
què estan diguent.
Hi ha foc, hi ha fum,
passen nebulats.
Quan va ser que va esclatar?
Ara sent es trons d’agost,
ara veig es llamps
Mos han dit que hi eres per aquí.
Ara només hi ha morts,
gavines, campanes,
canviant de color.
_______________________________
¿Por qué se está escondiendo todo el mundo
detrás de los miradores?
He oído que estuviste en Berlín.
Los aviones vuelan bajo,
solamente oigo motores.
El mar está muy lejos de aquí.
Ahora todo el mundo está de pie.
No entiendo muy bien
lo que están diciendo.
Hay fuego, hay humo,
pasan nubarrones.
¿Cuándo fue que estalló?
Ahora solo hay muertos,
gaviotas, campanas,
cambiando de color.
|
||||
13. |
rastres
04:22
|
|||
Ja no queda res aquí,
només un camp de batalla
-baix ses llums, és de nits-,
on he de tornar a caure.
Ja no hi ha rastres de sal,
es carrers no duen enlloc.
Ja no queda res aquí,
només buit i mobles
Ses passes ressonen fort.
Un home, darrere des finestral,
amagat només
per s’ombra des tercianers
Ara que ses bombes cauen més a prop,
ara que tot ja s’ha perdut,
ara que he d’anar tot sol.
Ara que...
...sa teua ànima, a les fosques.
No hi arribaré a la mar.
_______________________________________
Ya no queda nada aquí,
solo un campo de batalla
-bajo las luces, es de noche-
donde he de volver a caer.
Ya no hay rastros de sal,
las calles no llevan a ningún sitio.
Ya no queda nada aquí,
solo vacíos y sombras.
Los pasos resuenan fuerte.
Un hombre, detrás del ventanal,
escondido solamente
por la sombra de los eucaliptos.
Ahora que las bombas caen aún más cerca,
ahora que todo ya se ha perdido,
ahora que he de caminar solo,
ahora que...
...tu alma, en la oscuridad.
No llegaré al mar.
|
||||
14. |
mar
04:43
|
|||
15. |
mare/pare
04:04
|
|||
Ara és de nits
però es dia és pitjor
encara que he arribat a entendre-ho tot.
Mare/Pare
Ara he comprés què vol dir estar sol,
conviure amb sa vostra absència,
aquest dolor.
Mare/pare
_______________________________________
Ahora es de noche,
pero el día es peor,
aunque he llegado a entenderlo todo.
Madre/padre.
Ahora he comprendido qué quiere decir estar solo,
convivir con vuestra ausencia,
este dolor.
Madre/padre.
|
Streaming and Download help
If you like TUR, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp